Dibus, lilolilolaaaa
No Logo
En l’article de Joan Costa s’intenten desballestar les tesis formulades per Naomi Klein en el seu llibre No Logo basant-se en l’argument de que el logo en si, certament, no té la responsabilitat de les pràctiques dubtoses de les empreses.
Però obvia el fet que des de l’empresa, més que vendre un producte, s’intenta vendre una marca, un estil, una forma de vida, i que intenta que el seu logo resumeixi tots aquests aspectes, que sigui un símbol que automaticament s’identifiqui amb el que et volen vendre.
Un logo ha de transmetre un efecte positiu al consumidor, i ben utilitzat, és una eina molt potent de comunicació i difusió . En si mateixos, els simbols són arbitraris, però estàn estudiats per a que ens produeixin tal o altre efecte.
Nike, per exemple, mai posaria la silueta a ploma i a una tinta d’un nen encadenat i treballant, evidenment, sinó que ens ofereix un logo que ens transmet velocitat i dinamisme, que és el missatge que vol vendre la seva empresa.
Per això Namomi Klein va contra el Logo de les multinacionals, no contra el Logo en si mateix, des del meu punt de vista.
“No Logo” també és una marca ben estudiada i enfocada a transetre un tipus concret de missatge, cert, però es un missatge contra les falses idees que les grans multinacionals intenten que relacionem amb elles.
El que si és veritat es que potser s’hauria d’investigar si la senyora Naomi Klein hi té algún interés ocult en la transmissió d’aquest tipus de missatge o si realmente és una desinteressada contribución a ajudar-nos a entendre millor el mòn globalitzat empresarialment en el que vivim.
Un ciclista para el Manu!
Detalle de la ilustración para la portada de la tesis del señor Manuel Linares.
Suerte Doc!
Más Zebraman!!
Que dificil es dibujar con tanto calor!!!!! Y si encima dibujas un tio que está en pelotas a pleno sol del desierto, no me extraña que se me ocurran esas cosas tan raras....
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
